Contar és una diversió,
escriure una satisfacció,
aprendre una necessitat,
ensenyar un ofici,
i viatjar pel nostre país un plaer.
Tot açó faig gràcies als meus oficis: mestre d’escola, escriptor i contacontes.
Espere que l’aroma de les flors de l’Albagés us facen més feliços.
Llorenç el Contacontes

SOS! Bullying ens apropa a una realitat cada vegada més freqüent als centres escolars, l’assetjament a les aules, i ens invita a fer una reflexió dels motius que fan que tant l’assetjador com la víctima i els observadors, actuen com ho fan. Tanmateix, la lectura planteja qüestions que no hem de desestimar com ara, són els menors els únics culpables d’aquest fenomen? Com es pot acabar amb el bullying? Quins responsables haurien d’intervindre en l’extinció de l’assetjament escolar?

Marta Arrufat, una jove lletrada del torn d’ofici, es veu avocada a defensar un presumpte assassí amb la convicció que és culpable. El cos de la víctima no ha aparegut, però la policia ha trobat nombrosos indicis per saber que ha mort brutalment assassinada pel seu client. Marta s’ha agafat el cas com un repte professional. Tanmateix aquesta decisió la trasbalsarà per complet, perquè la seua consciència, en forma de veu esquizofrènica, ja no la deixarà tranquil·la. Una història de mort, d’amor i de seducció amerada de la intriga d’una investigació criminal que us farà sentir con si estiguéreu al punt de mira.

La velleta refranyera és una dona centenària que, com parla a la manera d'abans, a base de refranys i frases fetes, crida especialment l'atenció a un grup d'amics, que acaben convidant-la a la Setmana Cultural de la seua escola, lloc on, no només farà realitat el seu gran somni, sinó que hi coordinarà els Xiquivellets.

El vol de les papallones narra dues històries a la manera de les nines russes. El dia del soterrar de Paco, el seu fill Quico troba, a l'ordinador que usava el vell, un document. En ell conta un fet fonamental que va fer canviar-li la vida i el va dur a recórrer el món fins acabar ancorat a l'illa de Hierro. La lectura detallada del document provoca que Quico senta la necessitat de tornat al poble originari del seu pare on arriba a saber amb pèls i senyals què va motivar la fugida de Paco anys arrere. Com el seu antecessor, Quico acaba escrivint el seu descobriment amb la intenció que algun dia Aquil·les, el seu fill, conega aquests fets de la seua família.

¿Qué mejor lugar que el jardín para descubrir la poesía? Un lugar donde el tiempo descansa, satisfecho como la lagartija, para después volar, ligero como la mariquita.
La abeja, las ranas, los gorriones y los caracoles, todos tienen sus rincones y sus juegos, su poesía.

Quin lloc millor que el jardí per a descobrir la poesia? Un lloc on el temps descansa, satisfet com la sargantana, per a després alçar el vol, lleuger com la marieta.
L’abella, les granotes, els teuladins i caragols, tots tenen els seus racons i els seus jocs, el seu poema.

Miguel Samper Peiró (Pego, 1933-Madrid, 2009) fue más conocido por el nombre artístico de Michel. Nacido en un pequeño pueblo de la Marina Alta muy pronto comenzó a cantar como solista en orquestas de los años cincuenta como las del maestro Oltra y la Sik-ko. Su carrera como profesional comenzó en Benidorm a principios de los años sesenta; luego llegaron Barcelona y Madrid. Fue un asiduo en los festivales de la canción de Aranda de Duero, Barcelona, Benidorm y Tenerife, así como en los programas musicales de TVE. Participó también en festivales internacionales como el de Atenas, Yugoslavia, Rumania, Portugal, Italia o Polonia, donde ganó el Gran Premio del Disco en 1969. Llegó incluso a actuar como telonero en los dos conciertos que dieron en España los Beatles en 1965.
Sus características gafas oscuras de concha y sus pobladas patillas marcaron un estilo diferente y original, en el que imperaba una extraordinaria voz. Tras los éxitos cosechados en España inició en 1968 una aventura artística por tierras soviéticas que se prolongó hasta 1985, con un total de más de 1.400 conciertos. Desde entonces su proyección en España se fue apagando hasta caer en el olvido, habiendo sido sin embargo, el iniciador de las grandes voces valencianas que luego fueron Nino Bravo, Juan Bau o Francisco.

L’interés per l’escriptora valenciana Maria Cambrils, defensora dels drets de les dones al primer terç del segle XX, constitueix el punt de partida d’una recerca que ajudarà Maria Sendra a endinsar-se en la maduresa encarant les inseguretats personals en un món a la deriva. La resistència a la depredació urbanística, el temor per la pèrdua de la identitat cultural, la complexa relació entre amor i sexe, la qüestió feminista i la literatura acompanyen la protagonista en el recorregut pels es­de­ve­niments històrics d’un poble de la Marina Alta durant la Segona República. La riquesa humana de personatges, com el metge Guitart, Maria Cambrils, el ti Fernando Sena, Antonio Abad o Pepa Pons, cons­trueix un ca­li­dos­copi de les inquietuds socials i polítiques d’una època marcada per la il·lusió a pesar de les ad­ver­sitats.

El nostre poble ha cantat –i canta– per a totes les situacions vitals i, especialment aquelles que li són més properes, més quotidianes. Per això en aquest llibre fem un repàs cantat per la més genuïna dieta mediterrània. És, per tant, un fidel reflexe del que som. Mengem i cantem. Cobles amb motivacions agrícoles i gastronòmiques arreplega, més de 500 cobles, algunes d'elles arreplegades directament d'informants i, per tant, inèdites. És un homenatge als llauradors, tan poc valorats, i que amb el seu esforç, contribueixen a la nostra manutenció. Un reconeixement, també a pastors i ramaders, amb els quals l'autor, com antic conrador de conills comparteix tantes coses.